12 d’abril del 2024

19 d'abril, presentació "ELS PRIMERS MESTRES DE FLIX - Des del segle XIX fins al 1970".


El proper 19 d'abril, a Ca Don Ventura i a les 19,30, Josep Albiac, director de l'Escola de Flix, presentarà el llibre de la Cana, Els primers mestres de Flix - Des del segle XIX fins el 1970,  desè volum de la col·lecció Lo Pedrís. Presentació que comptarà amb la participació dels dos autors, Jaume Aresté i Pere Muñoz.

Com a membres de l’associació cultural la Cana vam rebre l’encàrrec d’organitzar l’exposició de les XV Jornades de Patrimoni Històric, que es va realitzar a la nostra vila del 6 al 29 d’octubre del 2023. Aquesta exhibició documental es titulava Els primers mestres de Flix i,  com és lògic, estava dedicada sobretot als docents inicials de les escoles públiques (anomenades nacionals temps enrere), fent esment també als dels centres privats. Vam tenir, així mateix, l’interès de reproduir els records gràfics, tan individuals com col·lectius, que els escolars encara conservaven d’aquesta important etapa formativa de la seua vida.

El fruit d’aquell laboriós i atractiu treball realitzat per part nostra, complementat per una tasca investigadora posterior, és aquest llibre que publica l’Associació la Cana coincidint amb la diada de Sant Jordi del 2024. El text és troba estructurat en dues parts ben diferenciades des d’una perspectiva cronològica i redactades per cadascun dels dos autors. La primera analitza els orígens de l’ensenyament públic des de mitjan del segle XIX fins la fi de la Guerra Civil, amb les primeres dades del segle XVIII i especialment a partir de la Llei Moyano (1857), amb informació de les escoles unitàries de nens i nenes, quan eren una responsabilitat dels ajuntaments, qui s'havien de fer càrrec del sou dels mestres, també de l'estat de les escoles i cases dels mestres. D'aquí que les condicions precàries de la majoria dels centres escolars, les condicions de treball i la precarietat laboral dels mestres, molts amb dificultats de cobrar el sou, i per últim la massificació de les aules, l'absentisme escolar i les taxes d'alfabetització. Estat de les escoles que a Flix canviarà radicalment a partir de l'any 1916, amb les noves Escoles Graduades per a nens promogudes per la direcció alemanya de la Sociedad Electroquímica de Flix, que ho seran també per les nenes amb l'adveniment de la República. Escoles que comptaran amb un seguit de mestres que deixaren una petjada important en l'ensenyament local, especialment durant la República, també coneguda com la República dels mestres, els grans oblidats per culpa de la Guerra del 36 i la llarga dictadura, un dels motius que ens ha portat a recuperar la seua memòria.

La segona se centra a grans trets en el segon terç del segle XX,  coincidint amb la postguerra i la implantació del règim franquista. A nivell educatiu, per exemple, s’estudia la llei d’Educació primària de 1945 (unificadora de les disposicions oficials prèvies) que va establir els principis del pensament nacional catòlic. Es fa referència, així mateix, a altres aspectes com són el control polític de l’ensenyament, la depuració del magisteri i la greu problemàtica derivada de l’analfabetisme i de l’assistència escolar. En l’àmbit local, s’explica el funcionament de la Junta municipal d’educació, l’evolució dels centres públics i privats, l’activitat docent  i les dades dels mestres més destacats, sense oblidar la necessària referència als records escolars. 

El límit temporal del nostre treball coincideix amb l’any 1970 i no està fixat per un simple caprici, sinó per un motiu ben justificat com és l’aprovació d’una transcendent i necessària reforma educativa: la Llei 14/1970, de 4 d’agost, coneguda com la llei Villar, ja que fou impulsada pel ministre d’Educació i Ciència franquista, José L. Villar Palasí. Aquesta va acabar amb la Llei Moyano de 1845 i va modernitzar el sistema educatiu per adaptar-lo als canvis socioeconòmics  dels anys seixanta, que van transformar Espanya en un país desenvolupat. El resultat fou la introducció de l’Educació General Bàsica (EGB), amb vuit cursos dividits en dues etapes, així com la modificació dels continguts curriculars i la generalització de l’educació dels 6 als 14 anys per a tota la població escolar.

                                                                                                                  (Text Introducció )

El treball està plantejat en dues parts i tres annexos.

1. Els orígens de l'ensenyament públic de Flix (1842-1939) de  Pere Muñoz Hernández.

2. L'ensenyament a la postguerra (1939 - 1970) de Jaume Aresté Bagés.

Annex 1. Records escolars indivuals.

Annex 2.  Records escolars de grups.

Annex 3. Relació nominal del mestres d'ensenyament públic fins l'any 1970.

7 d’abril del 2024

La batalla de la memòria de Magdalena de Santiaguet, l’altra dona de Campos Terré.

 

Magdalena, dreta a l’esquerra, amb alguns amics i amigues de Flix, com les germanes Carmeta i Feliciana Guiu. 

La batalla de la memòria de Magdalena de Santiaguet, l’altra dona de Campos Terré, és un excel·lent exemple de recuperació de la memòria històrica que ens ofereix el periodista Gustau Moreno a la web Marfanta.

Tot investigant la vida del mestre Sebastià Campos Terré (1911 - 1939), mestre de l'escola graduada pública de Flix durant uns sis  mesos l'any 1932, coneixem Magdalena González Català, la noia de Flix que també va ser parella del director del diari republicà El Pueblo durant la recta final de la Guerra Civil. Mort afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 1939.

Tirant del fil de la memòria, Gustau Moreno, ens ofereix la vida d'una flixanca que ha investigat a fons, exemple impressionant de dignitat republicana i resistència durant la dictadura, Magdalena González Català (1918 - 2010), més coneguda per Magdalena de Santiaguet. Filla del republicà Santiago González Silvestre, un del fundadors de la UGT a Flix i cap de la junta local d’Ensenyament de Flix durant la Segona República.

 
Magdalena González, al centre, amb la seua tieta Rosa i la seua filla, Eva.

Lectura de l'article que recomano molt especialment per conèixer una part de la nostra història recent, gairebé oblidada, que gràcies a Gustau Moreno podem recuperar de la memòria silenciada per la llarga dictadura del franquisme.

"L’afusellament del periodista Sebastià Campos Terré, el 5 de juliol del 1939, deixava una vídua i una filla a Tortosa. Com ja sabem, l’exdirector del diari republicà El Pueblo, que ja era capità de l’Exèrcit Popular, havia aprofitat un permís nadalenc per tornar a casa, i l’últim dia del 1936 es casava a Tortosa amb el seu amor de joventut, Irene Turón Domènech, amb qui mesos després tindria una filla, Victòria Campos Turón. Però en acabar la Guerra Civil, durant el consell de guerra sumaríssim contra Campos Terré, les autoritats franquistes l’acusen d’haver-se casat amb tres dones diferents a Madrid, Tortosa i Barcelona. No se sap del cert si durant els seus mesos a Madrid s’havia casat amb algú, però ja vam explicar que la seua dona els últims mesos de la Guerra Civil, a la capital catalana, era Magdalena González, una jove que va conèixer el 1932 a Flix, quan Campos Terré va treballar-hi de mestre. Avui podem confirmar que Magdalena també es considerava la vídua de Campos Terré, i que fins i tot haurien tingut un nadó que va morir durant la guerra o poc després... ( seguir llegint : cliqueu aquí per continuar ,,, )"

 

       

     https://www.marfanta.com/2024/03/24/les-ultimes-petjades-de-sebastia-campos-terre-secrets-i-mentides-de-lexpedient-3-027/